En aquesta ocasió us vam presentar una variada llista de boscos sorians curiosos que visitar. Són moltes més les pinedes, fagedes i masses boscoses les que ens envolten i mereixen ser nomenats. De moment comencem amb aquests 9 :
Bosc Màgic de Sant Leonardo de Yagüe.
Posarem rumb cap a l'esmentada localitat de San Leonardo de Yagüe, en concret fins a la Font del Pi. La peculiaritat que es dona en la nostra primera recomanació és que aquest entorn s'està habitat per fantàstiques criatures. Cada dia és més freqüentat per nens i grans a la recerca de fades, gnoms, duendes… Hi ha un detallat cens perquè podeu buscar totes les sorpreses que hi us agafa.
Sabinar de Calatañazor.
Es tracta d' una reserva natural situada al terme municipal de Calatañazor, al paratge conegut com a Devesa del Carrillo. Està ubicat a escassa distància del Monument Natural de la Fuentona. Algunes savines superen els 15 metres d'alçada i els 3m de diàmetre. Estem davant del sabinar més dens de tot Europa. Això és degut a les característiques del sòl i a l' ús que es dóna a aquest espai natural, essent lloc de pastura per al bestiar. Tenim exemplars que superen els 400 anys d'antiguitat. Potser dels boscos sorians més apreciat a nivell biològic per la seva singularitat.
Faig del Forn
Aquest estupend fageda es troba al terme de Covaleda. Es pot arribar fins a ell en cotxe, no obstant us recomanem abandonar el vehicle abans i gaudir de la natura que és el que segur véns buscant. Des de Bocalprado tens uns 4,5km fins a arribar a una bifurcacíon, una et porta cap amunt, a l'Urbió i l'altra baixa fins al riu del Forn on dona començament aquesta maravella de paratge, una altra maravella més dels boscos sorians.
Acebal de Garagüeta
El recer més gran d'Europa!
Amb més de 400 hectàrees per gaudir, el Acebal de Garagüeta és un autentic luxe per passar un bon dia envoltat de natura.
Es creu que l' origen del grèvol de Garagüeta és natural, procedint de la degradació dels boscos de roure i faig, en els quals apareixia el grèvol com a vegetació acompanyant. D' aquests boscos existeixen taques relativament extenses a prop del recer.
Ha estat declarat Reserva Natural. El cebo és una espècie protegida, (Decret 341/1991, de 28 de novembre sobre la protecció del cebo al territori de la Comunitat de Castella i Lleó). Per tant no es pot tallar ni agafar rams. Només es permet la realització de podes controlades amb el permís i supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó.
Bosc de la Llacuna Negra.
Per gaudir al màxim d'aquest lloc us suggerim que en la vostra ascensió a la llacuna deixeu el cotxe al Pas de la Serrà. Són 2 quilòmetres d'agradable passeig per aquesta vall glaçada. Es pot pujar caminant per la carretera, però l'encant rau a fer-ho pel sender que discorre paral·lel a ella. Es tracta de barrejar-se amb la vegetació, les branques, travessar el rierol i jugar a trobar pins amb formes impossibles.
Pineda de Duruelo de la Sierra.
És en el nostre camí fins al paratge durolenc de Castroviejo on criden la nostra atenció aquests pins. Alts, esvelts, perfectament rectes. La variació de colors als seus troncs, bruns per baix i daurats de la meitat cap amunt fa que parem per fotografiar-los. Així que estad atents abans d'arribar a les formacions rocoses protagonistes de la zona.
Alzinar de Valderromán.
En aquesta ocasió ens anem cap al sud de la província. Aquí trobem una altra germana massa d'alzines o carrasques. El major atractiu el tenim en un exemplar de dimensions enormes. No és l'únic de gran mida, però aquest en concret té un diàmetre de tronc de més de 5 metres. Amb uns 17 metres d'alçada i més de 800 anys de vida, va arribar a projectar més de 300 m2 d'ombra. Lamentablement, una nevada va trencar una de les seves grans branques l'any passat. Tot i així, el viatge mereix la pena.
Faig del Royo.
Per posar un toc de color diferent al nostre article, no podia faltar una faig. Ens anem fins a la Comarca de la Vall, fins al municipi del Royo. Tot i que és espectacular durant tot l'any, nosaltres decidim visitar-lo a la tardor. Els tons ocres de les seves fulles caduques posen un colofó daurat a la nostra llista de boscos a visitar.
Faigs i pinedes del Moncayo
Al terme municipal d' Àgreda es troba dues de les dues fages més boscoses i frondoses del Moncayo, amb faigs de gran longevitat i alçada. Tots dos són dignes de conèixer i recórrer. Aquestes Faedes són:
- Fageda de les Canalejas.
- Faeda de la Hoyada.
La faula de la Hoyada portava molt de temps intransitable, però s'ha reobert una antiga via, que arribava fins als Neveros del Moncayo. Aquesta antiga ruta s'ha recuperat i se li va inaugurar l'1 de maig de 2018 amb el nom de: "La Senda dels Nevers de la Hoyada del Moncayo",
Gràcies per llegir-nos i esperem que us agradés endinsats pels boscos sorians! No us oblideu de compartir i deixar-nos un comentari ☺
